SEXE, MAMADES I LLENTIES

Perquè no m’agrada el sexe???? Bé, de fet m’agrada molt. Però odio les situacions incòmodes que a vegades s’hi generen.

Per exemple, no suporto que me la estiguin menjant, i de cop i volta, m’entrin ganes de tirar-me un pet. Es superior a mi. I lo pitjor de tot es que el meu cos reacciona de manera diferent, segons si vaig vestit o no.

M’explico:

Si estic vestit, ell entén que es molt probable que no estigui sol. Per tant, intenta no produir reaccions que m’esdevinguin un problema a l’hora de relacionar-me socialment. En canvi si estic despullat, representa que, majoritàriament, estic sol. Ja sigui dormint, dutxant-me, canviant-me de roba, etc. Llavors ell entén que te llicencia per “petar”. I si vull que això no passi, m’hi haig d’esforçar molt!!

Però que passa quan duc a terme un gran sobreesforç??apareix una ganyota a la meva cara. I clar, es un bon moment per deixar anar una ganyota?? La de cops que m’han deixat anar un “te duele como te lo hago”...i clar, jo que haig de dir?? Doncs tinc tres opcions:

Si dic que no, no em creuen. No hi ha res pitjor que enganyar a una noia, i encarà més, al llit. 

Si dic que si, no m’ho continuaran fent. I jo vull que continuí qullons!!

I si dic la veritat????? “ no mira, lo haces de maravilla, pero es que tengo una ganas de tirar-me un pedo...”

Un cop ho vaig provar. No la he tornat a veure...I clar, la experiència m’ha ensenyat que la millor opció es la segona. Dir que si. O almenys, la menys dolenta. Però amb el temps he descobert una gran veritat. I es que una noia que creu que no la menja bé... te molt potencial!

Em torno a explicar:

Imaginem-nos una noia que acaba de suspendre el carnet de conduir. En concret, la part pràctica (no es gaire difícil imaginar-ho oi???). Bé, doncs aquesta pobre noia, que fins llavors no havia suspès mai cap examen, té l’autoestima pels terres. Resulta que aquesta nit té una cita amb un noi, i que li agrada. Aquest soc jo. Sap que, probablement, acabarem al llit. Té ganes de quedar com una experta. I li aterra suspendre dos “exàmens” en un mateix dia. Ha estat practicant per la tarda amb un plàtan pelat, intentant no deixar-hi marca amb les dents. I no li ha costat gaire. De fet, porta dies practicant. La nostra amiga, doncs, vol quedar bé. I clar, arriba el moment de demostrar la seva habilitat. Em treu la roba, veu que jo ja estic “preparat”, i posa a prova la seva habilitat adquirida. S’ho vol posar fàcil, per tant, s’imagina que el que em penja es un plàtan pelat. Ella creu que ho està fent molt bé. Jo també ho penso. Però de cop i volta, la meva cara canvia. La ganyota em delata...

La conductora imprudent, que  avui s’ha saltat un semàfor degut als nervis, es torna a posar nerviosa.

Aquest moment jo l’anomeno “punt d’inflexió”. És el punt on ella ha perdut tot el control de la situació i on jo puc començar a deixar anar la meva ment perversa...

Ah, llavors, tu surts guanyant???????

Doncs si, senyors!


I molt!!!!!

Per entendre-ho, ens hem de posar en la seva pell:

Ha suspès el primer examen de la seva vida. Per tant, la seva autoestima està pel terres. S’ha entrenat durament per poder fer una bona mamada. Però sembla ser que no se’n surt massa bé...Llavors ella pensa: “si es que no sirvo ni para chupar pollas!!”.

Atenció!!!

Aquest pensament, senyors, es clau per a la satisfacció sexual de l’home!!Es el moment on ella acceptarà qualsevol proposta per tal de arreglar-ho.

Que t’agrada que et pessiguin els mugrons??Estarà disposada a arrencar-te’ls.

Que t’agrada que se’t posin a quatre potes?? Estarà disposada a bordar com un gosset.

Que t’agrada que et fiquin un dit al cul?? Te’n ficarà tres!!!

El que esta clar senyors, es que si teniu un cita i creieu que pot acabar al llit, un bon plat de llenties garanteix obtenir una satisfactòria sessió de sexe brut i viciós.

PRÓLEG

Mai deixara de sorprendre’m el curiós i diferent comportament de les persones en situacions semblants. Que cadascú reaccioni de desigual manera. Ni millor ni pitjor. Diferent. També em sedueix el fet que existeixin infinites formes de dur a terme una mateixa tasca. Com més senzilla, més possibilitats. Estrany, però cert.  I ja no parlem de donar importància o irrellevància a els detalls. No pas en el sentit de ser una persona detallista, sinó en calibrar l’efecte que provoquen. Però el que més em sorprèn, es la tendència de l’ésser humà a predir un futur totalment aleatori, a partir d’un passat irrepetible.

Amb el temps he descobert ser una persona amb inquietuds curioses. Que tendeix a fer-se a si mateix, preguntes “estranyes”. Que quan en confiança, les planteja a algú, sovint rep la mateixa resposta: “ets una mica rarot, saps...”. Això m’ha portat a obrir un blog anònim on penjar una sèrie d’articles, la majoria ficticis, per tal de bolcar la meva imaginació. Sense barreres. Sense censures. Sense por al “que diran”. Sense res i a la vegada, amb tot. Un blog amb continuïtat temàtica i alhora amb molta varietat.

No defensaré cap postura, així que no em tildeu de res en concret. Trobareu assajos masclistes, queixes feministes, reflexions bizzarres, contes, guions, cartes progressistes, etc.; tractaré des de temes tals com el sexe, la mort, l’alcoholisme, el suïcidi, etc. fins a intentar entendre el funcionament de malalties inverosímils, com per exemple , la  hipertimesia, en la qual els afectats recorden tots els segons que han viscut. En fi...Tot això, i molt més, en NO HO PUC SUPORTAR.

BENVINGUTS, PRENEU AIRE


No se molt bé que vull demostrar ni quin resultat n’espero obtenir, però aniré penjant articles setmanalment. De moment escriuré el que tendeixi a brotar espontàniament dins meu.

A aquells que es considerin curiosos, benvinguts.


Us ho recordo, preneu aire, no fos cas que es us quedeu...




          ...sense respiració.