BLANCANEUS, LÍQUID DE FRENS I SABÓ PEL COS

Imagineu-vos a un noi que no troba el seu mòbil. Agafa el fixe i es truca. El sent sonar, està lluny. Mentre corre a trobar-lo, abans que salti el contestador s’oblida de què està fent i despenja la trucada. Pronuncia un innocent “digui¿?” i al instant es sent infinitament estúpid. Ni té alzheimer ni demència ni res per l ‘estil. Es un noi jove, i està empanat…

Aquest  sóc jo.

            Imagineu-vos a un noi que sovint quan s’aproxima al portal de casa seu treu de la cartera, inconscientment, la targeta T-10 del metro. Fins que no acosta la targeta al pany de la porta no se’n adona de la estúpida situació. En el seu moment li fa gràcia. Es comença a preocupar el dia que li passa amb el portal del edifici i , al cap de dos minuts, just desprès de sortir del ascensor, amb la porta de la vivenda, també…

Aquest sóc jo.

            Imagineu-vos a un noi que per carnaval es disfressa de India. A altes hores de la nit comença a ballar amb una sexy Blancaneus que el posa a mil. Tot i anar ben pet, treu en marxa el seu propi ritual de seducció. Espera trobar el moment de menjar-li la boca, però aquest no arriba. Perquè abans, se’n adona que esta ballant amb un noi disfressat de Blancaneus…

Aquest no soc jo. Jo sóc la Blancaneus

            Imagineu-vos un noi que es lleva en un llit desconegut. El seu alè alcohòlic podria encendre la flama d’una espelma.  Al seu costat descobreix una noia que no li sona massa: nas tort i de patata, galtes inflades al nivell d’haver patit l’extracció de quatre queixals del seny, capa de maquillatge mal estès que no amaga un mar d’icebergs d’acne i dues fileres de dents mal educades que no saben respectar la fila india. El noi aixeca lentament el llençol amb l’esperança de trobar un cos que justifiqui la situació. El que veu, se’m fa difícil de descriure...Per la dificultat d’expressar-se com cal, només puc dir que de ben segur hagués preferit trobar-se el típic cap de cavall mort que tots coneixem. Així doncs, fa una ganyota de fàstic i pensa: “com collons hi he arribat aquí?”. Al cap d’uns segons la cosa es desperta, se’l queda mirant i diu: “com cony hi has arribat tu, aquí?” i se’l hi escapa una ganyota de fàstic...

Creieu-me, aquest sóc jo.

            Imagineu-vos a un noi que de petit feia trampes al Monopoly, i tot i així, perdia…

Aquest era jo, de petit.

           Imagineu-vos a un noi que li roba cent peles a la seva germana. Aquesta el pilla i el pega...

Aquest era jo, de no tant petit.

            Imagineu-vos a un noi que una nit, al sortir de la discoteca, agafa el cotxe i torna a casa per camins de sorra, per tal d’evitar els controls d’alcoholèmia. En un moment donat passa per sobre d’un clot a tota ostia i rasca els baixos del Nissan Micra de sa mare. Quan arriba a casa, el vehicle quasi no frena i pressuposa, acertadament, que el cotxe està perdent líquid de frens. Entra a casa i, mentre esmorza, pensa la manera més idònia de com explicar-ho als seus pares. Però abans d’acabar el plat de macarrons se’l hi puja el sant al cel i marxa cap al llit, tot tranquil. Al matí següent sa mare engega el cotxe i s’estampa contra una farola…

Aquest sóc jo.

            Imagineu-vos a un noi que, en una famosa pàgina que facilita contactes per a intercanvis de relacions sexuals, troba el perfil de sa mare…

Gracies a Deu, aquest no soc jo  J


Imagineu-vos un noi que torna del Super carregat de bosses. Va col·locant cada producte al seu lloc i quan li toca el torn al sabó pel cos, el desa dins la nevera. Després de tancar-la, la obre de nou, ja que es dona conte que ho ha deixat en el compartiment de la nevera equivocat – el noi comparteix pis d’estudiants -. Fins que no entri a la dutxa i vegi que no troba el xampú, no se’n adonarà del que acaba de fer...

Aquest no sóc jo. Jo soc el que obre la nevera i es serveix un got de sabó pel cos.