Repeteixo, perquè no m’agrada el món??? Bé, de fet m’agrada molt. Però odio la diversitat que hi trobem dins seu.
Us podríeu imaginar un món on tothom tingués tendència al suïcidi??
Per començar, la vida no valdria res, en el sentit que no existirien les assegurances de vida.
Tanmateix, de la mateixa manera que seguiria existint la llibertat d’expressió, també concebríem la llibertat de suïcidi: el dret de tot individu a acabar lliurement amb la seva vida, i per tant sense salvació heroica possible. Si algú volgués donar-se-les d’heroi, al veure una joveneta a punt de saltar d’un pont, s’ho pensaria dues vegades. El possible càstig per salvar una vida: una temporada entre reixes. En una cel·la, en plena confiança, un pres li diria a un altre: - Tu que has fet? – Vaig matar tres polis i m’han caigut divuit anys. I a tu? – Jo vaig evitar un suïcidi en grup dins d’una Secta de merda, però només m’han caigut tres perpetues. Ja saps, un bon advocat...
Els metropolites de Barcelona viuríeu en una ciutat un pel..canviada. Pels carrers trobaríeu diferents zones d’estacionament: Zona Verda, Zona Blava i Zona Vermella. Aquesta última, una zona on “deixar-se caure”. Evidentment caldria abonar un import per tal d’evitar ser multat. La tassa no dependria del temps d’estacionament sinó de l’altura lliure de la caiguda. El que no m’imagino, seria en com multar al infractor que no paga...
I cal pensar en el suïcidi sense ser tema tabú. La gent parlant-ne en el metro sense xiuxiuejar...
Vivint un dia a dia on poder sentir converses tals com:
“...El que et deia Antonieta, l’altre dia un jovenet em va parar per Passeig de Gràcia, per preguntar-me si coneixia algun punt de suïcidi. Jo li vaig indicar i el noi, de cop i volta, va marxar...sense ni donar-me les gràcies!!Tu pots ben creure? Quina joventut més mal educada...”
“...Que fort!! En Jaume em va prometre que si li cuidava el gat em deixava gravar-li el suïcidi!! Increïble, cinc mil visites al Youtube i, no t’ho perdis...he sortit per Zona Zapping!!!...”
“...Bon dia tingui. Voldria saber si disposaven de cinc metres de corda, si us plau. – Perquè els desitja? – Bé, doncs per suïcidar-me aquest vespre. – Ah, doncs ha vingut al lloc indicat. Miri, abans d’ahir em va arribar un nou producte. La soga colimbus2000!! Fabricada amb corda de nylon d’alta qualitat. Poca elasticitat, gran resistència a tracció i una tensió constant. Ideal per suïcidis domèstics i reutilitzable per tota la família. I de regal, un tap de suro anal per tal d’evitar segregacions inicials just després de la mort. Tot això, per un mòdic preu de cent trenta-nou euros. A pagar, com vostè comprendrà, en un únic termini...”
I ja per acabar, i sense voler semblar pretensiós, us explicaré el més curiós. He escrit el borrador d’aquest article durant un curt viatge de tren (Figueres-Barcelona). En un determinat moment del trajecte, el comboi s’atura i anuncien per megafonia, que romandrem aturats fins que retirin el cos d’un suïcida que ha saltat a les vies. Curiós, i alhora...verídic.