Perquè no m’agrada el món???? Bé de fet m’agrada molt. Però odio la diversitat que hi trobem dins seu.
No estic d’acord amb que cadascú sigui diferent e irrepetible. Se’m fa avorrit...
Que passaria si no existís la personalitat? Us podeu imaginar un món on tothom seguís el mateix ritme, la mateixa direcció, el mateix sentit comú, la mateixa ideologia,etc.? Un lloc on tothom tendís a reaccionar de la mateixa manera.
Com que el trobeu avorrit??? No hi estic gens d’acord...
Us podríeu imaginar un món on tothom fos alcohòlic???
Jo me’l imagino de la següent manera:
- Esperança de vida mitja: 34 anys. Curta però intensa...
- Dues terceres parts de la gent moriria de cirrosis. L’altre tercera de comes etílics irreversibles. Càncers i Tumors ¿? Casos estranys...
- Discursos polítics com el del senyor Sarkozy ¿? El pa de cada dia...
- Selva amazònica ¿? talada per plantar-hi vinyes. Graciós???Si més no... diferent.
- Anar a comprar pa amb el cotxe ¿? Esport d’alt risc...
- Controls d’alcoholèmia ¿? Peatges de parada obligatòria...
- Gent tímida i avorrida ¿? No pas en aquest món...
- Ressaca ¿? No hi hauria temps per això...
- Records amargs i penes ¿? No dins de la memòria de llarga durada...
- Noies insatisfetes sexualment ¿? Ni de conya...Les gordes i baixetes, també mullarien...
- Nois insatisfets sexualment ¿? Molts!!!Escopir mentre parles no et porta al llit de cap noia...
- Alcohòlics anònims ¿? Matèria comuna a totes les escoles.
- Restrenyiment¿? Tothom pixaria pel cul...
- Servei de bus o estacions de metro¿? Més aviat T-10 per a la ambulància...
- Gent sense antecedents¿? Cada dos per tres, cap la presó sense passar per la casella de sortida...
I així, dins d’aquest món alcoholitzat, una llarga llista de peculiaritats, que no ho se a vosaltres, però a mi, m’inspira...¿es això normal?