PRÓLEG

Mai deixara de sorprendre’m el curiós i diferent comportament de les persones en situacions semblants. Que cadascú reaccioni de desigual manera. Ni millor ni pitjor. Diferent. També em sedueix el fet que existeixin infinites formes de dur a terme una mateixa tasca. Com més senzilla, més possibilitats. Estrany, però cert.  I ja no parlem de donar importància o irrellevància a els detalls. No pas en el sentit de ser una persona detallista, sinó en calibrar l’efecte que provoquen. Però el que més em sorprèn, es la tendència de l’ésser humà a predir un futur totalment aleatori, a partir d’un passat irrepetible.

Amb el temps he descobert ser una persona amb inquietuds curioses. Que tendeix a fer-se a si mateix, preguntes “estranyes”. Que quan en confiança, les planteja a algú, sovint rep la mateixa resposta: “ets una mica rarot, saps...”. Això m’ha portat a obrir un blog anònim on penjar una sèrie d’articles, la majoria ficticis, per tal de bolcar la meva imaginació. Sense barreres. Sense censures. Sense por al “que diran”. Sense res i a la vegada, amb tot. Un blog amb continuïtat temàtica i alhora amb molta varietat.

No defensaré cap postura, així que no em tildeu de res en concret. Trobareu assajos masclistes, queixes feministes, reflexions bizzarres, contes, guions, cartes progressistes, etc.; tractaré des de temes tals com el sexe, la mort, l’alcoholisme, el suïcidi, etc. fins a intentar entendre el funcionament de malalties inverosímils, com per exemple , la  hipertimesia, en la qual els afectats recorden tots els segons que han viscut. En fi...Tot això, i molt més, en NO HO PUC SUPORTAR.