Perquè no m’agrada el sexe dius?, si de fet, ja saps que m’encanta i més, però clar, no tant com a tu, que et lleves sempre humida i amb picor a la patata, una patata envoltada de capes de pels ennegrits, els quals el teu naturalisme totalment insà, no et permet desfer-te’n, sinó tot al contrari, te’n enorgulleixes i ho mostres, ja sigui en la nostra intimitat o bé davant d’altre gent, com per exemple en aquell aniversari d’en Jaume, quan tot just complia trenta-quatre anys, els mateixos que tenia la teva tieta Fina quan va perdre l’anell de matrimoni a la platja i que, per por a lo que pogués pensar el seu estimat Jaume, al cel sigui degut a un esquinç al turmell mal curat, no pas el dret, sinó el de la cama esquerra, la que tots tenim un pel més llarga, amb la qual cosa, si ens perdem en un desert i comencem a caminar en una direcció, ens desviem tangencialment en un angle imperceptible, i al final morim fent cercles, i sense poder arribar a cap anhelat oasis, que tenien aquella cançó tant bona, com es deia?, com es deia?, a si!, Sunday morning calling, però tu, que ets més aviat clàssica i avorrida, de ben segur que t’estimés més la típica Wonderwall, dels famosos anys noranta, quan encara no existien els telèfons mòbils, i si tenies una cita amb algú, i ell o ella no arribava marxaves a casa sense cap explicació, resignat, trist i dolgut, com un gos abandonat al estiu perquè la família no se’n pot fer càrrec, quan ell mai no ho faria, bàsicament, perquè ningú s’imagina a una família benestant de pastors alemanys abandonant, a la cuneta de la Nacional 340, a un pobre nedó abans de sortir de vacances cap Lloret, i em deien vine a Lloret tiu, i ja veuràs el que lligaràs, i una merda, perquè com sempre m’acabava menjant els mocs, així que mai mullava ni de conya, fins que et vaig conèixer a tu, que ben mirat em vas semblar una mica bleda i nassuda, però que coi, jo volia mullar, i aquell dia no em venia de gust deixar-me calers en Roxys, Anastacies, Kittys, Jazzmines ni Antonios, Antonios¿?, osti si, es que n’hi ha que semblen ties i tot, així que després de dos brugals cola ja estaves més bona, o almenys eres quelcom més decent, somi, doncs un parell més, i així estaries ben fina, com la novia d’en Menjapomes, que de petit, ben petit, tenia el cap rodó i les galtes inflades, i sempre que tocava macedònia per postres, ell li treia els trossets de plàtan, kiwi i pera (valenta merda de macedònia) i es menjava els pocs talls de poma que quedaven, com si es tractés d’un dels deliciosos postres del bulli, que tu vas, i pagues una fortuna, i et foten un plat blanc sense res, però si t’hi fixes bé, just al ben mig del plat, trobes una petita ració que ells anomenen llenguado amb cervells de xai, porros, amanida de créixens, pernil i ametlles, i tu penses: com coi i cap tot això aquí dins?, però no dius res, tu menges i comentes: oh ,que bo!, però penses: traga-ho, traga-ho, aguanta, no escupis, no vomitis, aguanta, no vomitis, collons que dolent que està això, però no es pas culpa teva, tens un paladar de merda, desentrenat, de tanta pasta amb solís per dinar, si es que amor, t’estimo molt, moltíssim, ja ho saps (oi¿?), però cuines com el putu cul, que per cert deu ni do com de gran se’t està posant últimament eh!, tot i així t’estimo, però bé, m’havies preguntat perquè no m’agrada el sexe, oi¿?
No comments:
Post a Comment